Es sobradament coneguda la delicada situació econòmica del nostre país, però tant sols ens volem centrar en el sector immobiliari, el que més ha patit la crisi des de setembre del 2007, data de l’inicií de l’explosió de la bombolla immobiliària que es va endur per endavant a la major part del sector financer nacional, en especial el de les Caixes d’Estalvis, fins i tot les ha arribat a convertir, a alguna d’elles, en les majors immobiliàries del país, lo que les està obligant a fusions i reconversions en Entitats Bancàries.
La devaluació del sòl, les continues caigudes de les vendes, la falta de pagament per part dels titulars de les hipoteques, a causa del propi creixement de l’atur, han fet que el preus cada cop fossin més baixos, fins desembre 2010 d’un 35% i es generés una bossa d’excés de oferta, que el mercat tardarà uns anys en absorbir. Més a més, per aquest any 2.011, es segueix esperant una nova caiguda dels preus que pot arribar, segons Fitch Ratings publicat en el “El Pais” el 22 de gener, entre el 10% i el 15%.
Amb tot aquest panorama i dins d’aquest cicle, la política econòmica del govern municipal de CIU a Vilassar de Mar, envalentit per la majoria absoluta, ens sembla que no ha estat el prudent que els temps requerien. Ells ja portaven en el seu programa centrar la seva actuació principal en la construcció de diversos projectes, amb uns plans de viabilitat pensats i calculats abans de l’esclat del sector, això vol dir, que per quadrar els comptes, els preus de venda tenien que ser els d’aquells moments, preus que avui en dia no es sostenen. Que ha passat si no amb “Les Pinedes”, el pàrking de la plaça Vicenç Casanovas? la primera aturada i la segona, actualment amb noves fórmules de venda ja que no havia superat el 30%.
Res hauríem de dir, si la gran inversió hagués estat privada, però no és així, la mateixa, ha estat tirada endavant des del propi Ajuntament i a través de VILASSAR SOCIETAT MUNICIPAL DE PROMOCIONS URBANES, S.A. que actua de promotor amb l’ajut de les Entitats financeres que finança’n els seus projectes. Precisament no a llarg termini, el que més preocupant. PERQUÈ ? Si el crèdit per qualsevol mortal està tancat. PERQUÈ ? Si des de tots aquests darrers anys, les entitats miren als promotors com si tinguessin qualsevol infermetat estranya.
Doncs la resposta és molt senzilla, TOT ESTÀ AVALAT PER L’AJUNTAMENT (que som tots els vilassarencs) i la informació que ens temem, que serà bastant encertada, avui els crèdits i els avals d’uns i altres, estan als voltants dels 30 milions d’euros (uns 5.000 milions de les antigues pessetes) i que son? les bestretes en efectiu que l’Ajuntament fa a la promotora? (exemple, Nov.2010 de 180.000 euros), quan l’Ajuntament té que recórrer a crèdits per subsistir. Què està passant?
CREIEM QUE ENS HAN EXPOSAT A TOTS, A UN RISC POTENCIAL SOBRE EL SECTOR IMMOBILIARI. AIXÒ ENS PREOCUPA, dit està, ara sols falta saber si es vendrà tot el que està acabat i el que avui s’està construint. I a quins preus?Aleshores, sabrem quins diners poden faltar per pagar els crèdits, més els avals prestats a la S.A. Municipal i l’Ajuntament, o sigui tots nosaltres, ens n’ haurem de fer càrrec. Com? al inici del mandat de CIU en el 2007, ja varen saber com s’ha apujaven els impostos. Recordeu aquells increments; 20 i 30%? Doncs així, aviat ens pot tornar a passar.
