QUI DIES PASSEN, ANYS EMPENY......

Mai més encertada aquesta expressió catalana, que em va venir a la memòria quan la moderadora de la “Tertúlia política” de Vilassar radio VdM tv., del passat 24 d’abril, ens va demanar que per finalitzar el debat exposéssim en una sola frase els pressupostos municipals 2013, presentats per l’equip de govern en el Ple de finals del mes de març.

Estic convençut i així ho he anat manifestant, tant el propi Ple com en el debat, que els pressupostos de l’ajuntament que ens varen presentar, poden semblar equilibrats entre els ingressos i les despeses, sense gaires retallades i per no entrar en detalls numèrics, amb el vist i plau del propi interventor, figurant-hi inclús romanents tant del passat 2012, com per quest exercici.

Però no ens hem de deixar enganyar, no es tant senzill, es desvinculen totalment dels deutes milionàries de la societat promotora municipal, de  les que l’ajuntament n’és l’avalador, ja que tots els seus projectes li han segut encarregats per aquest, tant per obres públiques al poble, com per altres projectes faraònics que aquestes alçades tots coneixem i ens preocupen.

Dons dit això i sota la meva responsabilitat de membre del Consell d’administració d’aquesta societat, com representant de l’oposició, he de recordar que la societat municipal a finals del passat any 2012, per finalitzar una sèrie de renovacions de crèdits a curt termini, d’anys enrere, destinats a obra pública al poble i per un muntant total de 5 milions d’euros, es varen tenir que renegociar en una operació nova, a pagar en 10 anys a raó de 500.000 euros anuals des del 2013 i fins el 2022, que l’ajuntament havia d’abonar-li, ja que ella per si sola no podia fer-ne front degut a la manca d’ingressos.

Recordem així mateix, com tots sabem a aquestes alçades, que la societat municipal degut a les dificultats de finançament per poder finalitzar l’obra del edifici Mercat, va tenir que sol·licitar un nou crèdit de 13,5 milions d’euros, per poder fer front a deutes enrederides i finalitzar la totalitat de l’obra i que per aconseguir-ho, perquè així se’ls va exigir, varen tenir que presentar un pla de viabilitat a la Generalitat de Catalunya per aconseguir l’autorització del nou aval de l’ajuntament, al I.C.F. i les dues Entitats Financeres que finalment varen concedir aquesta operació sindicada. En aquest “Pla de viabilitat” consta ben clar aquest pagament de 500.000 euros anuals, corresponents a obra pública al poble, que l’ajuntament devia pagar a la Societat Municipal, per poder quadrar els comptes. Aclareixo, que aquesta operació res te a veure en les deutes del projecte nou mercat, dels que penja’n un total de 23,5 milions d’euros i de quins resultats podem dubtar-ne més o menys, però això ara no toca.

Ara, sols exposo la meva opinió respecte a que el primer any de l’acompliment d’aquest compromís, en el pressupost 2013 de l’ajuntament, ja no hi figuri el pagament dels 500.000 euros a la societat municipal, que haurà de fer-ne front amb els primers ingressos per vendes del edifici mercat, cosa que considero irresponsable, encara que si puc entendre que d’haver-ho fet els números del pressupost municipal no haguessin sortit tant idíl·lics i sí haguessin tingut que aplicar algunes retallades en la despesa que a ningú deu d’agradar.

Tothom a d’assumir alguna responsabilitat i l’actual equip de govern, alguna, encara que potser no totes, en tenen en aquestos darrers 6 anys i els seus projectes. No ha segut així, al haver-ho obviat i deixant el problema per més endavant.

Entenen ara la meva expressió de “Qui dies passen, anys empeny.....” ja vindrà després algú que tindrà que fer-se’n càrrec, però no oblidem, que a pagar sempre serem els mateixos.

Per finalitzar, un desig de futur, que sols siguin aquestos 500.000 euros anuals, dels que tinguem que parlar, cosa que dubto. 

Maig 2013